Ahir a la nit estàvem parlant de qüestions del reglament un grup de botonaires i un d´ ells, l´Esteve "Chondos" Verde , va comentar que no estava d´ acord amb la interpretació que solem fer d´ una jugada que es produeix amb molta freqüència i que explico a continuació:
Un jugador intenta una passada i , després de tocar-la, la pilota queda fregant ( o gairebé) un altre jugador del mateix equip.
¿ És passi ? No se sap. I, per tal de determinar- ho, un dels dos jugadors ( o tots dos) s´ acosta a la pilota, s´ ho mira detingudament i, moltes vegades, conclou que la pilota "està tocant" al jugador receptor i, per tant, és passi.
El Chondos va explicar que li sembla gairebé impossible que la pilota i el jugador quedin tocant i que si poséssim una lupa suficientment potent veuríem de ben segur espai entre jugador i pilota. En tot cas ningú no pot estar segur a simple vista de que els dos botons, jugador i pilota, quedin tocant. Em va cridar l´ atenció el seu argument perquè jo penso el mateix.
De fet penso que és impossible que una pilota que impacta amb un jugador, per lleu que sigui l´ impacte, quedi tocant amb el jugador. Crec que ha de quedar sempre una separació, per petita i microscòpica que sigui. Seguint amb aquest raonament sempre seria fals dir que jugador i pilota "estan tocant" i, per tant, mai ningú podria arribar a la conclusió de que "ha estat passi" una jugada d´ aquest tipus basant- se únicament en la observació a posteriori de pilota i jugador. ( Ara rellegeixo aquesta última frase i em sona una mica massa contundent i pretensiosa però, en fi, aquesta és la meva opinió)
En definitiva el que proposo és que només considerem passi aquelles jugades en que veiem ( o escoltem) efectivament el passi. Penso que si tenim dubtes i hem d´ acostar la nostra mirada clínica a la pilota per tal de dirimir- ho, llavors no podem honestament dir que ha sigut passi perquè, insisteixo un cop més, així no és possible saber- ho.